Campions d’Europa!

Podíem i hem pogut. Us recomano articles al respecte. De Javi Montes, de Jesús Hernández i d’Enric Sopena.

Te quiero

No puedo dejar de escucharla. No puedo dejar de escucharte.

Contigo no dejo de aprender y de crecer.

Eres genial. Me encantas. Te quiero.

Prometo pero… (de listas desbloqueadas)

No pretendo defender el sistema de listas desbloqueadas en este post. Quizás otro día.
Hace años que nos vienen prometiendo listas desbloquedas pero parece que, en principio, no se piensa cambiar el actual sistema de listas cerradas. Igual que en el inicio de la pasada legislatura, el Gobierno tiene previsto retocar algunas cosas de la ley electoral pero esta vez ya no se comenta nada de la desbloquear las listas. Es una propuesta que queda genial a la hora de venderla pero parece que no interesa cumplirla (que pregunten a los aparatos).

El PP escollirà el seu candidat mitjançant primàries

El PSOE investigarà el vot de Borrell i d’Obiols

L’amic de Zapatero ha anunciat que el grup del PSOE al Parlament Europeu elaborarà un informe per conèixer per quines raons Obiols, Borrell i Grau no han votat amb l’extrema dreta europea a favor de la directiva de la vergonya.

Això és el món al revés…

A la blogoesfera socialista catalana, fins el moment, només dos companys han agraït la coherència del seu vot a Borrell i Obiols. L’Oriol Puig i el Rubén Cabañas. Al bloc personal del Raimon Obiols també s’han deixat caure alguns socialistes agraïts amb el seu vot.

Borrell-Obiols i el que representen

Tinc especial admiració per aquells que decideixen no deixar de banda els seus principis i trenquen la disciplina de vot. No és fàcil trencar la disciplina sabent que posteriorment caurà la multa i la reprimenda de torn. Suma valentia el fet que saltar-se la disciplina pot implicar també un veto posterior.
Mentre les elits imposin la seva postura deixant de banda el consens i el debat intern, persones que trenquin la disciplina de vot tindran l’autoritat i la legitimació necessària per desmarcar-se de la línia. No s’ha de confondre consens i unitat amb submissió i imposició. Molts s’omplen la boca amb la paraula consens i unitat quan en veritat imposen la seva postura deixant de banda el debat intern.

Ahir es va aprovar la directiva europea de la vergonya. Una llei que permetrà retenir els immigrants il·legals fins a 18 mesos. Una directiva que prioritza mesures repressives per sobre dels Drets Humans. El Partit Socialista va presentar les seves esmenes per tal d’intentar “millorar” la directiva però no va ser aprovada cap. Malgrat això, el socialistes espanyols van decidir votar a favor amb la idea de que és millor una directiva imperfecta que no tenir directiva. Una vergonya.
Per sort dos membres socialistes van votar contra. Josep Borrell i Raimon Obiols. El Cerdanyolenc Martí Grau va decidir abstenir-se. La resta de parlamentaris socialistes espanyols van votar a favor seguint la línia imposada i votant en bloc amb la dreta i l’extrema dreta europea.
És una llàstima, però vull aprofitar aquest tema per agrair als dos que hagin votat d’acord amb el que representen.

Links

La directiva de la vergonya

Borrell rompe la disciplina de voto

Bloc de Raimon Obiols

Seguidors de Josep Borrell a Facebook

Bono i la República

És obvi que la tricolor no és la bandera oficial d’Espanya, no obstant, no és una bandera il·legal i que no pugui ser exhibida. Bono s’equivoca quan vol donar lliçons de legalitat i condemna l’exhibició d’una bandera republicana seguida de crits de “Viva la República“. La reprimenda i el discurset de Bono són vergonyosos. L’home acaba amagant la bandera i baixant el cap.

Un any de carnet

Avui ha fet un any que tinc el carnet de conduir. En aquest any he passat de ser un vianant una miqueta suïcida a combinar-ho amb la faceta de conductor, de vegades, empipat. Potser ja no sóc tan suïcida i comprenc millor als conductors.

La veritat és que he guanyat molt en llibertat, en el sentit de no haver de dependre sempre d’altres. El més perjudicat potser ha sigut el cotxe, que ara ja no està tan bé com abans (fa poc un tiet, un mica exagerat, em va dir: pero tu qué tienes? Un coche o un cochecito de choque de la feria? ). Amb la mama m’he pogut entendre bé fins el moment (compartim el cotxe).

Bé, oficialment des d’avui puc anar a 120km/h per autopista i ja no he de dur l’ela!

Poti-poti de primàries

Avui he pogut llegir un poti-poti de comentaris respecte el tema de les primàries. En Guillem Carol ens alerta de que la lliçó que ens ha donat Esquerra no és tan bona o podria haver estat millor. En Carles Campuzano vol obrir el debat a CDC. En Joan Ferran contesta a Campuzano quelcom gens clar respecte al tema. És curiós, el Joan Ferran comenta que al PSC vam ser els primers en experimentar les primàries amb Borrell-Almúnia però no comenta l’escàndol que va suposar aquell experiment. Aquell procés va acabar amb el derrotat de candidat i va suposar el menyspreu total i absolut a la voluntat de la majoria dels afiliats del PSOE per part d’algunes elits del partit. Més endavant no es va caure en l’error de seguir fent eleccions directes per parts dels afiliats i es van materialitzar un bons filtres que permetessin “ningunejar” o moderar la voluntat dels militants.

Queda clar que sóc un defensor de les primàries. Defenso les primàries basant-me en principis democràtics. Els sufragis democràtics pressuposen les eleccions mitjançant el sufragi universal, lliure, igual, directe i secret (comentaré el tema amb detalls). Aquestes condicions no es compleixen en la majoria de partits.

La majoria de veus que últimament aposten per la celebració de primàries vénen per part de la dreta. La majoria de les lliçons (o intents) sobre democràcia acostumen a venir de l’esquerra.

Corrent el risc de fer-me pesat o repetitiu, continuaré parlant sobre primàries i filtres els pròxims dies.

Parlar per parlar

1:21AM vaig al llit i sintonitzo la Cadena Ser amb la intenció de dormir-me (estic acostumat a dormir-me amb la ràdio). S’escolta la veu d’un noi, explica la seva experiència a SRI Lanka fa uns anys, el van detenir per fer una foto a un temple budista, l’acusaven de terrorisme. Continua el programa, un home truca per defensar a un altre home que va parlar el programa anterior. L’homosexualitat és antinatural, hi ha molt homosexual perquè és guay. Els nois s’ajunten amb els nois i les noies amb les noies i no es relacionen entre si, això fa que acabin sent maric gays. Rebo un sms “Dime que estás escuchando al ignorante del Parlar per Parlar” (en llenguatge SMS). La noia també escolta la Ser i també té problemes per dormir. Contesto el SMS i continuo escoltant el programa. Un home entrat en edat comenta que va pujar al seu cotxe, prop de Bàscara (Alt Empordà), a una noia normal. Desprès de passar per un pont, al primer giravolt, la noia va comentar “aquí em vaig matar jo” i posteriorment va desaparèixer. Continuem. Un noi explica que ens hauríem de respectar tots. Fa poc va veure a dues noies fent-se petons al metro. Què passa amb els nens? És qüestió de respecte. La locutora li pregunta si pensa el mateix de les parelles heterosexuals i aclareix que si. Ni les parelles homosexuals ni les heterosexuals haurien de fer-se petons amb passió en públic. Per acabar explica que s’ha dedicat a la prostitució i des de llavors entén una miqueta més l’homosexualitat (8 de cada 10 clients eren homes). Continuem. Una noia de 26 anys que es definia com a bisexual està desesperada per casar-se. Explica que la seva xicota de 22 anys no vol contreure matrimoni perquè no està preparada. Tots els homosexuals son uns viciosos i tots tenen por al compromís. A les discoteques d’ambient homosexual lliga qualsevol i tothom es droga. Collons, vull dormir ja però no puc. Aquesta gent em supera. Faig una perdi a la meva amiga. Rebo un altre sms, comenta la trucada de l’home del fantasma i diu que aquesta història no és nova. També comenta la trucada de la noia bisexual i conclou: menuda fauna!. La truco: yo no sé por qué me torturo tanto escuchando este programa! Parlem una estoneta. Em penja i continuo escoltant el programa. No pot ser! Una persona que sembla processar les paraules que diu. Explica que ella té amigues lesbianes i que ha anat a bars d’ambient homosexual i que mai ha vist droga ni s’ha drogat. Que hi haurà de tot. Comenta que la por al compromís no és exclusiva dels homosexuals i que en general hi ha por al compromís en tots els aspectes de la vida. Buff, em relaxo, amb sort no trigaré en dormir-me. Truca una tele-operadora explicant històries divertides. Truca un altre tele-operadora queixant-se de la mala llet que té la gent quan truca per oferir targetes de crèdit, defensa la dignitat del seu treball. Continuen moltes trucades responent a la tele-operadora decebuda per la mala llet general: són uns pesats! (els tele-operadors) Truquen a totes hores: bancs, companyies d’assegurances, companyies telefòniques… Un conclou que totes les tele-operadores son curtes, un altre li retreu la manca de respecte i diu que la culpa és dels superiors. Diverses persones expliquen com podem evitar aquestes trucades. Canvi de tema, una dona que va perdre la seva filla per les drogues. No entén l’egoisme de la societat i creu que tots els homes només busquen fer l’amor. Desprès de la dona que va perdre la seva filla per les drogues truca un noi consumidor habitual de cocaïna criticant la hipocresia de la societat. Treballa 15 hores diàries i ha de pagar el lloguer del seu pis, la cocaïna fa que pugui aguantar el ritme. Al principi es resistia a provar-la però va obrir els ulls i va descobrir que la droga no és tan dolenta. Una trucada més relacionada amb la tele-operadaora indignada i finalitza el programa. Comença Si amanece nos vamos i els últims senyals que escolto són els de dos quarts de cinc.
A les set sona l’odiosa sintonia del mòbil. M’aixeco a les 8:20, mentre em preparo escolto al Carles Francino…

Conclusions? Hauria d’aprendre a dormir sense escoltar la ràdio o intentar aprofitar el meu insomni. Que em molesti que la gent extrapoli la seva experiència personal a tota la societat, l’ús autoritari del llenguatge en segons quines qüestions (més si són des de la ignorància) i que de vegades parlem sense processar el que diem no és res nou.

Nona, on ets vas quedar?