Tinc especial admiració per aquells que decideixen no deixar de banda els seus principis i trenquen la disciplina de vot. No és fàcil trencar la disciplina sabent que posteriorment caurà la multa i la reprimenda de torn. Suma valentia el fet que saltar-se la disciplina pot implicar també un veto posterior.
Mentre les elits imposin la seva postura deixant de banda el consens i el debat intern, persones que trenquin la disciplina de vot tindran l’autoritat i la legitimació necessària per desmarcar-se de la línia. No s’ha de confondre consens i unitat amb submissió i imposició. Molts s’omplen la boca amb la paraula consens i unitat quan en veritat imposen la seva postura deixant de banda el debat intern.
Ahir es va aprovar la directiva europea de la vergonya. Una llei que permetrà retenir els immigrants il·legals fins a 18 mesos. Una directiva que prioritza mesures repressives per sobre dels Drets Humans. El Partit Socialista va presentar les seves esmenes per tal d’intentar “millorar” la directiva però no va ser aprovada cap. Malgrat això, el socialistes espanyols van decidir votar a favor amb la idea de que és millor una directiva imperfecta que no tenir directiva. Una vergonya.
Per sort dos membres socialistes van votar contra. Josep Borrell i Raimon Obiols. El Cerdanyolenc Martí Grau va decidir abstenir-se. La resta de parlamentaris socialistes espanyols van votar a favor seguint la línia imposada i votant en bloc amb la dreta i l’extrema dreta europea.
És una llàstima, però vull aprofitar aquest tema per agrair als dos que hagin votat d’acord amb el que representen.
Links
