No pretendo defender el sistema de listas desbloqueadas en este post. Quizás otro día.
Hace años que nos vienen prometiendo listas desbloquedas pero parece que, en principio, no se piensa cambiar el actual sistema de listas cerradas. Igual que en el inicio de la pasada legislatura, el Gobierno tiene previsto retocar algunas cosas de la ley electoral pero esta vez ya no se comenta nada de la desbloquear las listas. Es una propuesta que queda genial a la hora de venderla pero parece que no interesa cumplirla (que pregunten a los aparatos).
Os dejo una pequeña evolución de titulares desde el 96:
16 de enero de 1996
-El PSOE perdió las elecciones-
9 de octubre de 2003
-Aguirré no cumplió-
9 de diciembre de 2003
- El PSOE ganó las siguientes elecciones generales y quedo en puedo prometer y… (siga la frase)-
- No acabó de ir bien la cosa-
11 de diciembre de 2007
- Estamos a la espera, me da que tendremos elecciones antes.-
-Ni rastro de listas desbloquedas.-
18 de junio de 2008
- Ni rastro de listas desbloquedas.-
Hola Joni,
Haig de dir que estic en contra de les llistes obertes. Les experiències al respecte no mostren que s’hagi enfortit la democràcia. Més aviat genera una competitivtat exagerada, que fa els polítics pensin més en la imatge pública del que fan que no pas de si és necessari pel país. És a dir, que coarta les possibilitats de que els governants prenguin decisions antipopulars malgrat que necessàries. També fa que els que tenen més poder econòmic facin millors campanyes i per tant tenen més èxit els que econòmicament més tenen. Això també comporta que alguns candidats acabin obtenint finançament de fonts que esperen un retorn pels serveis prestats, la força dels lobbies s’incrementa exponencialment . En alguns casos extrems com a Itàlia van ser la porta d’entrada de la màfia a les institucions, tant des dels partits de dretes com dels d’esquerres.
Per cert, és interessant la recerca que has fet sobre el posicionament del PSOE.
Hola Jesús,
Bé, aquí comento el tema de les llistes desbloquejades que no és el mateix que les llistes obertes. A les llistes obertes pots escollir candidats de diferents grups i surten escollits els més votats (s’ha d’afegir tot el que dius). A les llistes desbloquejades votes a una sola llista i tens la possibilitat de descartar els candidats que no t’agraden o votar només els que creus que són els millors. Això fa que els grups hagin de presentar un cert número de candidats però que el número 2, per exemple, no hagi de sortit escollit per collons.
Crec que així s’obririen més el marges, a més donar la possibilitat al l’elector de votar només els candidats que consideri de la llista escollida.
Gràcies per comentar!
Hola de nou,
Quan he dit llistes obertes també em referia a les desbloquejades, ja que malgrat anècdotes històriques com la de la màfia (que van tenir lloc amb llistes obertes desbloquejades), avui en dia suposen a la pràctica i a parer meu un risc similar.
La reflexió de fons del que deia abans és que si ja veiem moviments poc rigorosos per part d’alguns polítics davant de primàries o eleccions, imagina’t si aquests gestos no només els haguessin de fer de cara a la direcció del partit o a la militància sinó davant de la ciutadania en general, és a dir, dels electors. Algú s’imagina algun Ministre d’Economia i Hisenda pujant els impostos abans d’unes eleccions en un sistema de llistes desbloquejades?Algú s’imagina a algún Conseller d’Educació modificant el sistema educatiu?O un exemple encara pitjor: I si algún responsable d’Interior es guardés alguna detenció estelar i efectista (Algún gran traficant o algun membre destacat d’ETA) de cara tenir més presència mediàtica en les setmanes prèvies als comicis?
A més de tot això, creus que els votants coneixen els membres de les llistes més enllà dels candidats i el 2n o 3r com a molt? L’enquesta postelectoral del CEO publicada al Maig ens diu que Dolors Nadal te un nivell de coneixement entre els enquestats que declaren haver votat al PP del 68 %. Herrera d’un 67 % d’ entre els enquestats amb record de vot d’ICV-EUiA. Ridao te un coneixement d’un 65,3% del conjunt dels enquestats. I això que estem parlant dels candidats d’unes eleccions que van esdevenir fa poques setmanes. Crec que els polítics més joves i, per tant, menys coneguts, per més que fos gent preparada i capacitada ho tindrien realment magre i les renovacions dels partits quedarien seriosament dificultades.
Conclusió de tot plegat: No veig avantatges més enllà de poder eliminar gestos grotescos com el nomenament de Clos com a 2 per Barcelona. Si que veig un risc clamorós de mercantilitzar la política i de primar a aquells polítics que anteposen els seus interessos personals per sobre dels del país, fent del populisme bandera. Homo homini lupus.
De fet estic pensant que escriure un post amb totes aquestes reflexions…
He visto algo en este post :p
Bé, ja saps què en penso, de tot això. Crec que estem molt d’acord (i estic segur que així pensen també la majoria de militants socialistes).