Fa uns dies no vaig dubtar en comentar (i en certa manera, elogiar) el nou sistema de primàries del PP com un avenç que teòricament democratitzarà més el Partit Popular. Ara hem pogut veure que malgrat aquests avenços les formes continuen sent les mateixes de sempre. En nom de la unitat han volgut imposar una candidata única i, per sort, la jugada no els hi ha sortit bé. Montserrat Nebrera no ha retirat la seva candidatura i continua en la “lluita”. És lloable el seu gest sabent que això pot ser el seu suïcidi polític (en argot polític-sectari).
Ens trobem en més d’una ocasió i en més d’un partit l’intent d’imposar unes idees/noms/x en nom de la unitat. Hi ha gent que confon la unitat amb la submissió. Per sort hi ha gent que no ho accepta. Ja veurem com acaba el Congrés del PP Català però de moment, chapó per Nebrera.



5 Juliol 2008 a les 5:04 pm |
Veurem com acaba el congrés… de moment olé per la Nebrera per seguir endavant amb la seva candidatura.
6 Juliol 2008 a les 6:57 am |
No he votat mai al PP, perquè no m’ha agradat mai la forma de fer política dels seus dirigenyts. Amb en Rajoy vaig tenir l’esperança que s’obriria cap el centre, però la seva actitud en la passada legislatura em va decebre, I ara malgrat dir reiteradament qjue vol que el partit s’obri a tot-hom i fer-ne realmenmt un partit de centre, els seus modos no han canviat i preten fer-ho des de l’imposició, enfrontant-se fins i tot, amb aquells que en la passada legislatura el van recolzar. No és aquesta la manera. No és amb l’enfrontament, sinò convencent com es pot lograr la unió de tot-hom i anar verament cap el centre.. Francament,l’actitud que en Rajoy ha mostrat en relació a tu Nebrera, i als companys Cirera i Fernandez Diaz, imposant una altra candidata amb el pretex d’una candidatura d’unitat , però coartant la llibertat d’ells i d’aquells que ptretenien votar-los, em farà mantenir lluny del PP una vegada més. A tú, perô, Monserrat Nebrera, et desitjo molta sort. Pots estar ben segura que si jo pogués et faria presidenta del PPC.