Partidos unidos (incluye caso práctico)

Quién, siendo militante de un organización política, no conoce a alguien que hayan echado de un partido político?

Son diversos los casos de militantes que por ejercer derechos, recogidos en los Estatutos de su partido, son castigados por su posición política. Los castigos van desde el veto hasta la expulsión del partido.

Los mecanismos establecidos, pese a reconocer estatutariamente el derecho del militante a controlar a sus elegidos, no permiten dicho control. Es más, el control político se ejerce de la cúspide a la militancia de base. De arriba a abajo. Para esto se requieren unos caciques de turno -entiéndase cacique como persona que ejerce un poder o/e influencia excesiva/abusiva en asuntos políticos, en un ámbito determinado- situados en la mitad de la pirámide. El militante de base que entró en política para aportar, y pensó que discrepar o pensar diferente no era nada malo, se resigna. Acepta el veto/expulsión y todo sigue igual. La Militancia de base sigue sin incidir, los caciques siguen ejerciendo su poder, el partido sigue distando ser democrático…

AQUÍ y AQUÍ pueden ver un caso práctico de lo comentado. Se disuelve la federación, se convoca una asamblea constituyente, se expulsa/excluye a los “indisciplinados” y ¿se aprueba por unanimidad una nueva ejecutiva? ¡Toma unidad! y ¡toma democracia!

Partidos… ¿democráticos?

Si el funcionamiento interno de los partidos es democrático nos encontramos con dos grandes paradojas:

1. Un número muy pequeño escoge a la dirección del partido -en algunos casos-.
Un delegado o compromisario por cada 260 afiliados supone sólo un 0,38 se podrá posicionar en la votación para escoger a la dirección del partido. La ratio puede variar: 1/50= 2%, 1/100=1%, 1/150= 0,66%…

2. La mayoría de militantes -en algunos partidos- pueden posicionarse respecto a quién quiere que Gobierne España (su CCAA o su municipio) pero no puede posicionarse respecto a quién quiere que lidere su partido.

“Primàries” al PSC?

El PSC va fer públiques fa uns dies totes les esmenes presentades a la ponència marc i als estatuts per les agrupacions. Una mostra de transparència. Destaco això perquè vaig voler saber via twitter si tenia accés a les esmenes a la ponència del PSOE i em van dir que per suposat, que podria veure el document aprovat quan finalitzés el congrés (és a dir, no).
Diversos mitjans de comunicació es van fer ressò. Les del grup parlamentari propi i la del dret a l’autodeterminació van ser les esmenes més destacades. Desprès de fer un repàs en vertical de totes les esmenes vaig trobar que les esmenes dels companys de Sant Andreu m’agradaven especialment, la majoria anaven encaminades a obrir una mica els marges.
Una de les esmenes pretén que tots els afiliats puguin escollir directament l’executiva nacional i la de la seva respectiva federació. Estic convençut que el company que va presentar l’esmena que us copio a continuació ja pensava que la “tombarien” a la primera de torn, si arriba a plenari podria estar molt satisfet.
A veure si aprofitant la inèrcia del “debat” desprès de les primàries d’Esquerra i de l’aprovació de primàries al Congrés del PP fem una mica de debat al PSC…

11èCONGRéS del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Esmena de Addició presentada per ST.ANDREU (E.O.4781)
Afegir al final del paràgraf
La Comisión Ejecutiva del Partido será elegida por todos los Delegados y Delegadas al Congreso y por todos los Afiliados y Afiliadas al Partido.
Las candidaturas deberán estar en los locales de las Agrupaciones, cinco días hábiles antes del inicio del Congreso.
Los Delegados y las Delegadas al Congreso realizarán la votación en la sede del Congreso.
Los Delegados y las Delegadas al Congreso no podrán votar en su Agrupación.
Los Afiliados y Afiliadas realizarán la votación en el local de su Agrupación entre las 17h. y las 21h. del penúltimo dia del Congreso y entre las 10h. y las 12h. del último dia del Congreso.
Una vez finalizado el escrutinio en las Agrupaciones, los resultados se remitirán inmediatamente por fax, correo electrónico o cualquier otro medio de transmisión, a la sede del Congreso, donde se sumarán a los emitidos por los Delegados y Delegadas.

Com ja vaig dir en un altre post el sufragi directe és una de les condicions de les eleccions democràtiques (+igual, secret, lliure i universal). El fet d’escollir les direccions dels partits mitjançant delegats filtra o modera la voluntat dels afiliats dels partits. Defensar l’elecció directa és una qüestió de democràcia.

Primàries a Esquerra (i altres tipus)

Ho reconec, tinc certa enveja als militants d’Esquerra. Ells dissabte podran escollir directament entre 4 candidats a la secretaria general i 4 a la presidència.
Em ve al cap una conversa que vaig escoltar fa temps entre dos membres del meu partit (no recordo qui eren), comentaven que Esquerra tendiria a treure el poder a les bases ja que si no mai hauria una direcció amb la capacitat de dirigir bé el partit. Llavors no coneixia gairebé res de com s’estructuren els partits internament i em vaig limitar a escoltar la conversa. Avui dia i desprès d’anys d’experiència i “estudi” ja podria dir la meva, llàstima que no recordo quins companys protagonitzaven la conversa (segurament ni ells recorden aquesta conversa tot i que suposo que continuaran pensant el mateix). El sistema pel qual es regeix Esquerra és més democràtic que el del PSC o el del PP (per dir dos exemples). Amb això no vull dir que el sistema d’elecció del PSC, el del PP o el de CDC no sigui democràtic, ni molt menys. La diferencia és que la direcció d’Esquerra sortirà escollida directament per tots els militants del partit i serà fruït la voluntat majoritària dels que formen el partit. En els altres casos no podem dir el mateix. El fet de votar a través d’uns delegats fa de filtre i modera la voluntat dels afiliats. No vol dir això que la direcció que sorgeix a través dels processos d’elecció indirecta no estigui recolzada per la majoria dels militants, al contrari, aquests filtres funcionen tan i tan bé que encara que el més mediocre dels afiliats fos escollit membre de l’executiva pocs serien els valents que s’atrevirien a qüestionar la seva elecció. Més quan discrepar en aquest cas pot fer que una manada de talibans acusin al valent d’anar contra el sistema democràtic i de no acceptar la voluntat de la majoria.
En definitiva, les primàries garanteixen l’elecció directa dels afiliats, una de les característiques clau per a tot sufragi democràtic. Poden haver-hi argumentacions que defensin les eleccions indirectes per tal de garantir partits sòlids i units (¿”"?), i potser no els hi faltarà raó. Més quan veiem que qualsevol tipus de discrepància o debat intern d’un partit és vist com quelcom pejoratiu fruït de crisi i desunió del partit. Potser la manca de cultura democràtica fa veure millor sistemes on s’imposi mitjançant filtres democràtics una línia a seguir que sistemes que propicien el debat i la discrepància interna (crisi?).

Per finalitzar vull desitjar sort a tots els candidats d’Esquerra i felicitar als militants d’Esquerra per l’exemple democràtic.

Imatge: del diari Avui.