Els darrers temps no són bons per les institucions i els partits polítics. Les trames i casos de presumpte corrupció abunden a la premsa, Ens comencen a saturar, tot sabent que potser només estem en l’inici, que encara falten molts esquitxats.
Els judicis negatius contra els partits, els politics i la política en general guanyen més pes que mai. No cal jutjar els detinguts, ni els imputats, tots ells són culpables. L’actuació mediatica dels jutges, la imatge de la Guàrdia Civil pels ajuntaments, les portades i pàgines als diaris, les reaccions partidistes…
Però la culpabilitat ja no recau només en els implicats. La idea de que tots som culpables –els que creiem en la política- s’estén dia a dia en moltes persones. Es preveu, també, que l’abstenció no deixarà de pujar.
Arribats a aquest punt, m’abstinc d’alimentar teories revolucionaries, canvis dràstics o visions catastròfiques. Un, tolerància zero amb la corrupció. Aixequem catifes i que surti tot el que fa pudor. Dos, predomina l’honradesa. A la política -com a totes les professions- hi han corruptes, gent que s’aprofita i que no fa el que ha de fer. Però la majoria de les persones que treballen en política són persones honrades. Treballen per la resta per diverses motivacions: patriotisme, solidaritat, vocació, principis, ambició, interès… I Tres, responsabilitat política. No existeix cap partit polític salvat de tenir a les seves files corruptes per motius ideològics o divins. El partit polític rival no és un partit de corruptes. Voler transmetre això a la ciutadania és un greu error, a la llarga només alimentarà la visió general que vincula política amb corrupció.
Publicat per marquezcervantes 
Publicat per marquezcervantes 
