Pretoria Cerdanyola

Hoy, para los amantes de las teorías conspiratorias, La Vanguardia cita nuestra ciudad.

Entre el material con el que trabajan los investigadores de la Guardia Civil también se encuentra la transcripción de una conversación telefónica, ajena a la instrucción judicial, entre Prenafeta y el presidente de CiU, Artur Mas. En la llamada, confirmada por el propio Mas a La Vanguardia, Prenafeta solicita un teléfono de contacto de una concejal de Cerdanyola del Vallès para tratar de un proyecto urbanístico al que CiU se oponía. Mas se limitó a facilitarle el número. De hecho, el alcalde de la localidad, de ICV, rompió hace unos días el pacto de gobierno con CiU.

La Vanguardia, 1 de noviembre de 2009.

¿Dónde está la noticia? La Vanguardia intenta relacionar una llamada de Prenafeta a Mas con Cerdanyola y la rotura del pacto de Gobierno. Si lees la noticia te das cuenta que no dice nada. La relación de la llamada con la rotura del pacto quizás no sea muy oportuna. ¿Debería ser noticia?

Esta noticia puede gustar a los amantes de las teorías conspiratorias o conspiranoicas.  Nos sobran teorizadores así.  Por lo que me toca, me abstengo y me alejo de hacer suposiciones fáciles y teorías inventadas,  me limito a publicar la noticia. No todos los días se relaciona el nombre de tu ciudad con “el tema estrella” de la semana.

No!! A classe, tots junts!

El govern de torn podrà regular la concertació. Siguem pràctics. Això és tradueix en que un govern contrari a la segregació podrà treure el concert i un govern a favorable podrà, fins i tot, augmentar la xifra. No?
Més pràctics encara. Treurà Maragall el concert a les escoles que segreguen? Si no tenim ni aquest compromís, l’avanç que ens explica Donaire és igual a res. Res de res.
Continuant amb la pràctica. En any i mig tenim eleccions catalanes. Si guanya Convergència i Unió ja tenim clar que el concert a les escoles que segreguen continuarà, no? Potser aquí està el problema. Tenim un tripartit d’esquerres que diu fer “lleis de país“. Quan governa la dreta… no fa lleis de dretes?

Ja ho diu el vídeo.  No, no i no! Ja n’hi ha prou.

El català a Europa

Tots els partits catalans amb representació parlamentària al Parlament Europeu, menys el PP, lluiten i diuen que lluitaran per aconseguir que el català sigui idioma oficial a Europa. Excel·lent compromís, clar que si. I a internet? Com està el tema?

La pàgina web del Parlament Europeu no es pot veure en català, clar, encara no és oficial. Però… i les pàgines web dels grups parlamentaris europeus als que pertanyen els partits catalans? Es poden consultar en català?

Fem un repàs!

Web del Partit Socialista Europeu, grup al que pertany el Partit del Socialistes de Catalunya. Idiomes: deutsch, english, español, français, italiano i polski. Català: No.

Web de Alliance of Liberals and Democrats for Europe, grup al que pertany Convergència. Idiomes: english, français, deutsch i italiano. Català: No.

European United Left,  Nordi Green Left, grup al que pertany EUiA i ICV. Idiomes: english, français, deutsch, espanyol, dansk, italiano, neterlands, suomi… Català: No.

Greens European Free Alliance, grup al que pertany Esquerra. Idiomes: english, français i deutsch. Català: No.

Fent un resum, cap web dels grups parlamentaris europeus dels partits catalans es pot consultar en català. El discurs pro-oficialitat per parts dels partits està molt bé, però els fets a internet són aquests.

Potser un primer pas seria pagar un traductor per tal de tenir la web dels seus grups parlamentaris en català. Però clar, amb la campanya excel·lent que han fet tots per les europees i la crisi… no tenen diners!

Edito a 27 juny: ICV pertany al grup dels Verds, de fet ha tingut problemes amb IU per aquest fet.  Unió, quan s’augmenti el nombre d’escons amb el Tractat de Lisboa (si finalment s’aprova) formarà part del grup popular europeu.

Poti-poti de primàries

Avui he pogut llegir un poti-poti de comentaris respecte el tema de les primàries. En Guillem Carol ens alerta de que la lliçó que ens ha donat Esquerra no és tan bona o podria haver estat millor. En Carles Campuzano vol obrir el debat a CDC. En Joan Ferran contesta a Campuzano quelcom gens clar respecte al tema. És curiós, el Joan Ferran comenta que al PSC vam ser els primers en experimentar les primàries amb Borrell-Almúnia però no comenta l’escàndol que va suposar aquell experiment. Aquell procés va acabar amb el derrotat de candidat i va suposar el menyspreu total i absolut a la voluntat de la majoria dels afiliats del PSOE per part d’algunes elits del partit. Més endavant no es va caure en l’error de seguir fent eleccions directes per parts dels afiliats i es van materialitzar un bons filtres que permetessin “ningunejar” o moderar la voluntat dels militants.

Queda clar que sóc un defensor de les primàries. Defenso les primàries basant-me en principis democràtics. Els sufragis democràtics pressuposen les eleccions mitjançant el sufragi universal, lliure, igual, directe i secret (comentaré el tema amb detalls). Aquestes condicions no es compleixen en la majoria de partits.

La majoria de veus que últimament aposten per la celebració de primàries vénen per part de la dreta. La majoria de les lliçons (o intents) sobre democràcia acostumen a venir de l’esquerra.

Corrent el risc de fer-me pesat o repetitiu, continuaré parlant sobre primàries i filtres els pròxims dies.