XIè Congrés (1): Formes alternatives de seguir el Congrés

Aquest serà el primer Congrés que podrem seguir llegint a no professionals i a no oficialistes. És a dir, no només podrem informar-nos per la premsa i pel comunicats (o rodes de premsa) del PSC. Si tot va bé, serà el primer Congrés 2.0.

Aquest és l’últim Congrés de la temporada que ha de passar la prova del seguiment 2.0. Crec que al 37è Congrés del PSOE va anar bé però el Congrés de CDC va anar encara millor. Comentem, doncs, els dos grans canals pels que vulguin saber com va el Congrés de forma “alternativa”.

Blogsfera del PSC

La Blogsfera del PSC serà un punt de referència per informar-se. Veus alternatives, posts personals, curiositats, crítiques… S’espera que cadascú aporti el seu toc personal. Òbviament també hi haurà qui pengi els comunicats del PSC i comenti lo guapo, alt i ben pentinat que va Montilla. Aquesta és la idea, el Congrés des de diferents òptiques.

Twitter ¿Qué está pasando?

Twitter serà el canal per seguir “en directe” el que passa. L’exemple pràctic ho van protagonizar diversos twitters de CDC al seu Congrés. Comentaven la jugada, des de la distancia podien estar informats del que succeïa a les altres comissions i conèixer les sensacions dels altres twitters, a més d’obrir el live del Congrés a la resta de twitters que volguessin estar informats.
Aquest canal ofereix la possibilitat de conèixer i comentar minut a minut els esdeveniments del Congrés en breus “posts” de fins a 140 caràcters.
El twitter oficial del PSC és aquest i algunes de les veus que comentaran són; @donAire, @JessicaFillol, @lourdesmunoz, @montsect, @rastrojolara, @carmesanchez, @trinitro, @dame1grito (servidor)…

Tenim la possibilitat, ho farem bé?

37è Congrés del PSOE: Amb el PSOE, continuem avançant!

Aquest ha sigut el primer Congrés del PSOE que he seguit atentament. El canal preferent escollit ha estat el twitter. Per això vull fer agrair a tots els que han anat compartint i informant aquests tres dies de congrés: @37congreso, @josechugijon, @anaconejo, @donAire, @lourdesmunoz, @mernissi, @pando, @carmesanchez, @pleguezuelo, @diegocruzblog, @3asjornadasrbs i @petezin (i els que em deixo).

El més destacable del Congrés són els avenços socials que s’han aprovat i que esperem que es materialitzin en els propers temps: dret a una mort digna, llei d’avortament en terminis, avenç en el laïcisme de l’estat i vot dels immigrants. Aquests punts són els que més han destacat els mitjans de comunicació, els forts. Ja era hora! Qui vulgui patir com deu mana que pateixi però que ens deixin a la resta.

Congrés d’idees i d’avenços socials. Felicitats a tots els delegats! Bon treball!

Per acabar felicitar també als membres de la nova executiva i al secretari general. El resultat de les votacions (98,5% i 98,9%) em resulten insignificants, si les votacions no són directes no es pot saber el que de veritat volen els militants i, per tant, tenen poca legitimitat democràtica.

Nebrera, referent

Avui he vist part dels discursos de les dos candidates a la presidència al Partit Popular. El perfils polítics eren totalment diferents. Nebrera fa poc que va entrar en política, va ser el fixatge estrella de la candidatura del PP al Parlament de Catalunya i es va afiliar a aquest partit al novembre de 2007. Segurament ha pecat d’il·lusa al no retirar la seva candidatura i no empassar-se la imposició de Rajoy. Ara mateix molts talibans diran que ha cavat la seva pròpia tomba. Doncs sí, estic d’acord, Montserrat Nebrera ha pecat d’il·lusa al creure que podria guanyar, però segurament s’ha convertit en l’exemple clar de que els il·lusos poden aspirar a més (em considero un d’ells), en un referent de persona que arriba a la política amb ganes de treballar i d’aportar i es troba amb estructures que els hi queda molt per ser democràtiques (malgrat fer ficció amb moltes votacions), amb el mamoneo intern i amb els talibans de torn. I malgrat tot, no deixa de creure que està en el seu dret de pensar, actuar i parlar tal com pensa, no es deixa absorbir per tot això i continua amb la seva visió il·lusa.

Al discurs de l’altre candidata trobem el discurs de la prepotència i del talibanisme polític. Parlant de democràcia i de candidatura d’unitat. Ha! Al meu parer, la unitat s’aconsegueix amb un fort debat intern, mecanismes plenament democràtics i actituds, també, plenament democràtiques. Actualment no existeix la unitat en cap partit, en cap. Existeixen actituds i mecanismes que fan pensar en unitat però que disten de ser-ho.

Resultat de tot plegat? Sánchez-Camacho ha guanyat amb un 56 i pico per cent dels vots i Nebrera ha guanyat moralment. Com a socialista he de dir que el resultat és el millor. Han escollit a una candidata que ha sigut imposada des de la direcció del PP estatal i que va ser incapaç de ser escollida diputada al Congrés dels Diputats pels ciutadans de Girona (invalidada pels ciutadans). Una presidenta que poca il·lusió aporta als afiliats del seu partit i molt menys als ciutadans de Catalunya. Sort!

Demà (avui) parlaré del 37è Congrés del PSOE.

Chapó Nebrera

Fa uns dies no vaig dubtar en comentar (i en certa manera, elogiar) el nou sistema de primàries del PP com un avenç que teòricament democratitzarà més el Partit Popular. Ara hem pogut veure que malgrat aquests avenços les formes continuen sent les mateixes de sempre. En nom de la unitat han volgut imposar una candidata única i, per sort, la jugada no els hi ha sortit bé. Montserrat Nebrera no ha retirat la seva candidatura i continua en la “lluita”. És lloable el seu gest sabent que això pot ser el seu suïcidi polític (en argot polític-sectari).
Ens trobem en més d’una ocasió i en més d’un partit l’intent d’imposar unes idees/noms/x en nom de la unitat. Hi ha gent que confon la unitat amb la submissió. Per sort hi ha gent que no ho accepta. Ja veurem com acaba el Congrés del PP Català però de moment, chapó per Nebrera.

“Primàries” al PSC?

El PSC va fer públiques fa uns dies totes les esmenes presentades a la ponència marc i als estatuts per les agrupacions. Una mostra de transparència. Destaco això perquè vaig voler saber via twitter si tenia accés a les esmenes a la ponència del PSOE i em van dir que per suposat, que podria veure el document aprovat quan finalitzés el congrés (és a dir, no).
Diversos mitjans de comunicació es van fer ressò. Les del grup parlamentari propi i la del dret a l’autodeterminació van ser les esmenes més destacades. Desprès de fer un repàs en vertical de totes les esmenes vaig trobar que les esmenes dels companys de Sant Andreu m’agradaven especialment, la majoria anaven encaminades a obrir una mica els marges.
Una de les esmenes pretén que tots els afiliats puguin escollir directament l’executiva nacional i la de la seva respectiva federació. Estic convençut que el company que va presentar l’esmena que us copio a continuació ja pensava que la “tombarien” a la primera de torn, si arriba a plenari podria estar molt satisfet.
A veure si aprofitant la inèrcia del “debat” desprès de les primàries d’Esquerra i de l’aprovació de primàries al Congrés del PP fem una mica de debat al PSC…

11èCONGRéS del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Esmena de Addició presentada per ST.ANDREU (E.O.4781)
Afegir al final del paràgraf
La Comisión Ejecutiva del Partido será elegida por todos los Delegados y Delegadas al Congreso y por todos los Afiliados y Afiliadas al Partido.
Las candidaturas deberán estar en los locales de las Agrupaciones, cinco días hábiles antes del inicio del Congreso.
Los Delegados y las Delegadas al Congreso realizarán la votación en la sede del Congreso.
Los Delegados y las Delegadas al Congreso no podrán votar en su Agrupación.
Los Afiliados y Afiliadas realizarán la votación en el local de su Agrupación entre las 17h. y las 21h. del penúltimo dia del Congreso y entre las 10h. y las 12h. del último dia del Congreso.
Una vez finalizado el escrutinio en las Agrupaciones, los resultados se remitirán inmediatamente por fax, correo electrónico o cualquier otro medio de transmisión, a la sede del Congreso, donde se sumarán a los emitidos por los Delegados y Delegadas.

Com ja vaig dir en un altre post el sufragi directe és una de les condicions de les eleccions democràtiques (+igual, secret, lliure i universal). El fet d’escollir les direccions dels partits mitjançant delegats filtra o modera la voluntat dels afiliats dels partits. Defensar l’elecció directa és una qüestió de democràcia.

El PP escollirà el seu candidat mitjançant primàries