El govern de torn podrà regular la concertació. Siguem pràctics. Això és tradueix en que un govern contrari a la segregació podrà treure el concert i un govern a favorable podrà, fins i tot, augmentar la xifra. No?
Més pràctics encara. Treurà Maragall el concert a les escoles que segreguen? Si no tenim ni aquest compromís, l’avanç que ens explica Donaire és igual a res. Res de res.
Continuant amb la pràctica. En any i mig tenim eleccions catalanes. Si guanya Convergència i Unió ja tenim clar que el concert a les escoles que segreguen continuarà, no? Potser aquí està el problema. Tenim un tripartit d’esquerres que diu fer “lleis de país“. Quan governa la dreta… no fa lleis de dretes?
Fa 5 anys i mig al meu institut van plantejar segregar els alumnes segons el seu rendiment. L’argument dels que van fer la proposta (professors i directiva del centre) va ser que els que estudiarien batxillerat no havien de quedar-se retardats i que volien preparar-los per el nivell de batxillerat. L’argument, d’entrada, no era dolent. El problema era que l’opció d’estar a la classe dels futurs batxillerats no era voluntària, era un decisió forçosa que prenien ells. Implícitament es podia considerar que el fet de no estar en aquella classe significava que no tens la capacitat per fer un batxillerat. Les versions “no oficials” d’alguns professors no calen comentar-se.
Vaig decidir portar el tema al Consell Escolar del centre. Al Consell Escolar vaig defensar que la mesura no era bona ja que podria desmotivar gent que en realitat si estava capacitada per fer el batxillerat. Es va aprovar i es va fer.
Com va ser la pràctica?
Va provocar desmotivació en diverses persones que en principi volien fer batxillerat però els professors no havien vist oportú que estiguessin a la classe dels “futurs batxillerats”. Molts d’ells van demostrar 2 anys després que els professors s’havien equivocat, altres segurament ni ho van intentar.