No!! A classe, tots junts!

El govern de torn podrà regular la concertació. Siguem pràctics. Això és tradueix en que un govern contrari a la segregació podrà treure el concert i un govern a favorable podrà, fins i tot, augmentar la xifra. No?
Més pràctics encara. Treurà Maragall el concert a les escoles que segreguen? Si no tenim ni aquest compromís, l’avanç que ens explica Donaire és igual a res. Res de res.
Continuant amb la pràctica. En any i mig tenim eleccions catalanes. Si guanya Convergència i Unió ja tenim clar que el concert a les escoles que segreguen continuarà, no? Potser aquí està el problema. Tenim un tripartit d’esquerres que diu fer “lleis de país“. Quan governa la dreta… no fa lleis de dretes?

Ja ho diu el vídeo.  No, no i no! Ja n’hi ha prou.

El català a Europa

Tots els partits catalans amb representació parlamentària al Parlament Europeu, menys el PP, lluiten i diuen que lluitaran per aconseguir que el català sigui idioma oficial a Europa. Excel·lent compromís, clar que si. I a internet? Com està el tema?

La pàgina web del Parlament Europeu no es pot veure en català, clar, encara no és oficial. Però… i les pàgines web dels grups parlamentaris europeus als que pertanyen els partits catalans? Es poden consultar en català?

Fem un repàs!

Web del Partit Socialista Europeu, grup al que pertany el Partit del Socialistes de Catalunya. Idiomes: deutsch, english, español, français, italiano i polski. Català: No.

Web de Alliance of Liberals and Democrats for Europe, grup al que pertany Convergència. Idiomes: english, français, deutsch i italiano. Català: No.

European United Left,  Nordi Green Left, grup al que pertany EUiA i ICV. Idiomes: english, français, deutsch, espanyol, dansk, italiano, neterlands, suomi… Català: No.

Greens European Free Alliance, grup al que pertany Esquerra. Idiomes: english, français i deutsch. Català: No.

Fent un resum, cap web dels grups parlamentaris europeus dels partits catalans es pot consultar en català. El discurs pro-oficialitat per parts dels partits està molt bé, però els fets a internet són aquests.

Potser un primer pas seria pagar un traductor per tal de tenir la web dels seus grups parlamentaris en català. Però clar, amb la campanya excel·lent que han fet tots per les europees i la crisi… no tenen diners!

Edito a 27 juny: ICV pertany al grup dels Verds, de fet ha tingut problemes amb IU per aquest fet.  Unió, quan s’augmenti el nombre d’escons amb el Tractat de Lisboa (si finalment s’aprova) formarà part del grup popular europeu.

Primàries a Esquerra (i altres tipus)

Ho reconec, tinc certa enveja als militants d’Esquerra. Ells dissabte podran escollir directament entre 4 candidats a la secretaria general i 4 a la presidència.
Em ve al cap una conversa que vaig escoltar fa temps entre dos membres del meu partit (no recordo qui eren), comentaven que Esquerra tendiria a treure el poder a les bases ja que si no mai hauria una direcció amb la capacitat de dirigir bé el partit. Llavors no coneixia gairebé res de com s’estructuren els partits internament i em vaig limitar a escoltar la conversa. Avui dia i desprès d’anys d’experiència i “estudi” ja podria dir la meva, llàstima que no recordo quins companys protagonitzaven la conversa (segurament ni ells recorden aquesta conversa tot i que suposo que continuaran pensant el mateix). El sistema pel qual es regeix Esquerra és més democràtic que el del PSC o el del PP (per dir dos exemples). Amb això no vull dir que el sistema d’elecció del PSC, el del PP o el de CDC no sigui democràtic, ni molt menys. La diferencia és que la direcció d’Esquerra sortirà escollida directament per tots els militants del partit i serà fruït la voluntat majoritària dels que formen el partit. En els altres casos no podem dir el mateix. El fet de votar a través d’uns delegats fa de filtre i modera la voluntat dels afiliats. No vol dir això que la direcció que sorgeix a través dels processos d’elecció indirecta no estigui recolzada per la majoria dels militants, al contrari, aquests filtres funcionen tan i tan bé que encara que el més mediocre dels afiliats fos escollit membre de l’executiva pocs serien els valents que s’atrevirien a qüestionar la seva elecció. Més quan discrepar en aquest cas pot fer que una manada de talibans acusin al valent d’anar contra el sistema democràtic i de no acceptar la voluntat de la majoria.
En definitiva, les primàries garanteixen l’elecció directa dels afiliats, una de les característiques clau per a tot sufragi democràtic. Poden haver-hi argumentacions que defensin les eleccions indirectes per tal de garantir partits sòlids i units (¿”"?), i potser no els hi faltarà raó. Més quan veiem que qualsevol tipus de discrepància o debat intern d’un partit és vist com quelcom pejoratiu fruït de crisi i desunió del partit. Potser la manca de cultura democràtica fa veure millor sistemes on s’imposi mitjançant filtres democràtics una línia a seguir que sistemes que propicien el debat i la discrepància interna (crisi?).

Per finalitzar vull desitjar sort a tots els candidats d’Esquerra i felicitar als militants d’Esquerra per l’exemple democràtic.

Imatge: del diari Avui.