És estrany, però és així. Ara miro la teva foto, el teu somriure no ha canviat gens, continues sent la mateixa -el mateix-. Malgrat això, ja no ets la persona que vaig conèixer. Potser la paraula indicada és nostàlgia, potser no.
Aquell temps va ser maravellós gràcies a vosaltres. Era una època d’aprendre molt intensament. Conèixer-me a mi mateix i saber que el món era molt més gran. Vosaltres i la resta.
Persones actuant en un context determinat. Aquell context va canviar, i les nostres experiències van finalitzar. Mai serà el mateix. I què? Gràcies, gràcies i gràcies.
Encetem una nova etapa! 
Publicat per marquezcervantes 
Publicat per marquezcervantes 
