* “Jonathan” (Don y gracia de Dios.Variante: Jonatan.De origen hebreo.) No tiene santo (aunque hay Jonatans que lo celebran en San Juan) y claro, mi madre para que no le entrara un trauma a su niño decidió crearme un santo. Me puso de santo el día que me bautizaron: 13 de agosto. Toda la vida he celebrado “mi santo” ese día. Un “santo” ficticio. A estas alturas yo no digo que mi santo es el día 13 por varios motivos: uno por que no lo es y dos xq no soy creyente. Pero claro, yo considero ya el día 13 como MÍ DIA, y creo que es mucho más original que un santo xq lo he celebrado toda mí vida y se lo ha sacado de la manga mi madre ( A ver si me felicitáis x mí dia!).
Hoy hace 20 años que me bautizaron en la iglesia de Cuevas del Almanzora (foto). He decidido que este sea el dia en el que de una vez por todas inicio el proceso para apostatar ( 1. intr. Negar la fe de Jesucristo recibida en el bautismo). Esta mañana he enviado dos cartas certificadas: una dirigida a la parroquia donde me bautizaron y otra dirigida al Arzobispado de Almería. La intención es que supriman mis datos de su base datos en la que consto como un supuesto católico más. En el margen de 10 dias, una vez entregada la carta, debería obtener algún tipo de respuesta pero esperaré algo más por las fechas en las que estamos. Si todo va bien en breves dejaré de constar en esa base datos. Si hacen caso omiso a mi petición deberé continuar con el proceso denunciando a la Agencia Española de Protección de Datos. Seguiré escribiendo sobre el tema.
Des del Congrés del PSC no renovo el bloc. Ja són dies! Després de passar uns dies de “desconnexió” a Almeria (aquest any molt poquet temps) sóc a Cerdanyola amb molt temps lliure, l’horari totalment canviat i enganxat als Jocs Olímpics (l’horari…).
Pensant que fer amb la meva vida i el que resta d’agost us deixo. Només volia deixar constància de que sóc aquí. Bon agost!
Exactament igual que ahir (incapaç d’elaborar). Arribo a les 3AM a casa i vull apuntar algunes cosetes:
- El seguiment per twitter i la blogsfera continua sent magnific.
- Avui per fi s’ha vist debat, de militants de partits que defensaven les seves esmenes amb els respectius ponents.
- Congrés d’idees i de posicionaments. Les coses clares. Sabem el que volem i continuem avançant.
- Queda clar el recolzament del PSC i la seva militància a Obiols pel seu vot en contra a la directiva.
-Malgrat que el sistema de “democràcia” interna no m’agrada (penso que dista de ser-ho) és obvi que això n no fa que continuem avançant en les nostres idees i objectius.
Quan acabi el Congrés serà el moment per desenvolupar tots els temes.
Ja estic a casa. Ha sigut un dia molt llarg.
Avui ha sigut el primer dia que he viscut com a delegat un Congrés del meu partit. Estic molt cansat i per tant intentaré resumir en diversos punts (ara mateix sóc incapaç de elaborar un text enllaçant les diverses idees i sensacions).
- L’anàlisi o comentari polític general la faré, si escau, quan acabi el Congrés.
- El repte 2.0 i els dos canals per informar-se de forma alternativa van bé. M’ha agradat poder llegir al Cristian, el Jose, la Montse, la Carme, la Jessica en “directe”. La blogsfera és tema apart, parar-se a fer valoracions en mig del Congrés és difícil. Felicitats a Raquel i Jéssica pel treball.
- Realment hi ha debat? Vagi per davant els meus respectes i, en molts de casos, admiració cap a tots els “caps de federació” (alcaldes la majoria, sinó m’equivoco) però no se fins a quin punt la valoració de l’informe de gestió era un debat (potser parteixo d’un concepte de debat equivocat) o petits mitins dels alcaldes. Jo creia que el to entre un mitin (amb possibles votants) i un Congrés (amb companys) havia de ser diferent. Repeteixo, potser parteixo de conceptes no correctes.
- Les votacions. Avui hem votat a mà alçacada en sis ocasions: elecció de la Mesa del Congrés. informes de gestió de la Comissió Executiva, del Consell Nacional, Comissió de Garanties, Control Financer i Registre d’Interessos. En les sis votacions el resultat ha sigut el mateix: 100% a favor. Quina meravella, no?
Jo he votat 4 cops, la votació del informe de gestió del Consell Nacional i la de la Comissió de Garanties ha sigut quan era fent un cigarro. A totes he votat a favor però de forma convençuda. No obstant, m’alegro de no haver pogut votar a la de Garanties.
Una reflexió: Creieu realment que algú s’atreveix a abstenir-se o votar en contra? Creieu realment que les votacions són lliures?
Per finalitzar destacar que m’ha agradat molt poder conèixer en persona a alguns companys de partit que coneixia via twitter/blogs. I al Nacho Corredor.
Aprovecho que estoy cargando el portátil acompañado del crack Nacho Corredor para escribir 4 tonterias a destacar de l’XIè Congrés del PSC.
-Twitter está funcionando bastante bien. Diversas personas están comentando el minuto a minuto.
-Jordi Hereu ha sido elegido presidente del Congreso (”a la búlgara” lógicamente). En un momento en el que su gobierno se ve altamente cuestionado y las encuestas le dan la derrota el Partido le brinda este protaganismo (no es una crítica, me parece genial).
-Se agradecen las aportaciones iniciales y externas a los delegados. Han hablado de la UGT, de CpC, de CCOO, de EUiA, de ICV, de ERC… Destacar dos cosas: Los aplausos a Obiols y Borrell cuando Coscubiela ha críticado la directiva de la vergüenza, Y el comportamiento de los delegados socialistas, respetando, agradeciendo y aplaudiendo las aportaciones de los miembros de otros partidos de izquierda (recuerdan los abucheos a Iceta en el Congreso de ERC?).
En estos momentos todas las federaciones están valorando el informe de gestión que ha presentado Montilla.
Esta noche intentaré escribir algo más decente y personal.
Aquest serà el primer Congrés que podrem seguir llegint a no professionals i a no oficialistes. És a dir, no només podrem informar-nos per la premsa i pel comunicats (o rodes de premsa) del PSC. Si tot va bé, serà el primer Congrés 2.0.
Aquest és l’últim Congrés de la temporada que ha de passar la prova del seguiment 2.0. Crec que al 37è Congrés del PSOE va anar bé però el Congrés de CDC va anar encara millor. Comentem, doncs, els dos grans canals pels que vulguin saber com va el Congrés de forma “alternativa”.
Blogsfera del PSC
La Blogsfera del PSC serà un punt de referència per informar-se. Veus alternatives, posts personals, curiositats, crítiques… S’espera que cadascú aporti el seu toc personal. Òbviament també hi haurà qui pengi els comunicats del PSC i comenti lo guapo, alt i ben pentinat que va Montilla. Aquesta és la idea, el Congrés des de diferents òptiques.
Twitter¿Quéestápasando?
Twitter serà el canal per seguir “en directe” el que passa. L’exemple pràctic ho van protagonizar diversos twitters de CDC al seu Congrés. Comentaven la jugada, des de la distancia podien estar informats del que succeïa a les altres comissions i conèixer les sensacions dels altres twitters, a més d’obrir el live del Congrés a la resta de twitters que volguessin estar informats.
Aquest canal ofereix la possibilitat de conèixer i comentar minut a minut els esdeveniments del Congrés en breus “posts” de fins a 140 caràcters.
El twitter oficial del PSC és aquest i algunes de les veus que comentaran són; @donAire, @JessicaFillol, @lourdesmunoz, @montsect, @rastrojolara, @carmesanchez, @trinitro, @dame1grito (servidor)…
Esto es por ejemplo es una panadería, sin embargo en el cartel pone forn de pa.
Os recomiendo no dejar de ver este noticia de Telemadrid. Que profesionalidad, ¡han pasado una semana de vacaciones en Catalunya y han salido vivos! En este video podéis ver la manipulación hasta lo absurdo: crisis económica relacionada con el catalán y el turismo. Cabe destacar también la nula capacidad -hasta que punto llega la absurda manipulación- de los que han pasado la semana de vacaciones. Han tardado una semana en averiguar que en una tienda donde venden melones, sandía y cerezas se puede comprar fruta fresca. No quiero ni imaginar lo que puede pasar cuando estas personas vayan a Londres o Berlín, se pasaran una semana sin poder ir al lavabo los pobres.
Avui s’han celebrat els 30 anys del PSC. Maragall ha acaparat tots els comentaris de premsa que he vist, m’alegro. Al seu discurs ha animat al PSC a adoptar un sistema de primàries per escollir als líders. És difícil, en el repàs vertical que vaig fer a les esmenes al XIè Congrés el més semblant era això. També ha reivindicat tenir veu pròpia al Congrés dels Diputats. Curiosament al repàs que es fa al web oficial del socialistes no diu res de les reivindicacions de Maragall.
Em preocupa que la dreta avanci cap a la democratització dels partits i nosaltres (els socialistes) ens quedem igual. Mentre el PP aprova fer primàries a la americana (ja veurem si finalment ho compleixen) el PSOE es limita a canviar els percentatges per a presentar candidatures (millora de mínims i de “galeria”).
Ja veurem si els socialistes catalans decidim, com ens recomana Maragall, fer avenços a l’XIè Congrés o ens quedem com estem.
Si el funcionamiento interno de los partidos es democrático nos encontramos con dos grandes paradojas:
1. Un número muy pequeño escoge a la dirección del partido -en algunos casos-.
Un delegado o compromisario por cada 260 afiliados supone sólo un 0,38 se podrá posicionar en la votación para escoger a la dirección del partido. La ratio puede variar: 1/50= 2%, 1/100=1%, 1/150= 0,66%…
2. La mayoría de militantes -en algunos partidos- pueden posicionarse respecto a quién quiere que Gobierne España (su CCAA o su municipio) pero no puede posicionarse respecto a quién quiere que lidere su partido.
El més destacable del Congrés són els avenços socials que s’han aprovat i que esperem que es materialitzin en els propers temps: dret a una mort digna, llei d’avortament en terminis, avenç en el laïcisme de l’estat i vot dels immigrants. Aquests punts són els que més han destacat els mitjans de comunicació, els forts. Ja era hora! Qui vulgui patir com deu mana que pateixi però que ens deixin a la resta.
Congrés d’idees i d’avenços socials. Felicitats a tots els delegats! Bon treball!
Per acabar felicitar també als membres de la nova executiva i al secretari general. El resultat de les votacions (98,5% i 98,9%) em resulten insignificants, si les votacions no són directes no es pot saber el que de veritat volen els militants i, per tant, tenen poca legitimitat democràtica.